Les primeres notícies que tenim de la Flor d’Orient provenen de les llegendes que els antics rapsodes grecs recitaven a la gent quan anaven de poble en poble vivint del seu art.
Deien que, a Babilònia, van existir uns jardins penjants tan preciosos que han estat considerats com una de les Set Meravelles del Món.
Una dona bellíssima habitava en les fonts d’aquell paradís, i Alexandre el Gran, al conquerir Babilònia, la va veure i es va enamorar d’ella.
Era la Flor d’Orient, una de les Immortals aquàtiques que viuen a tots els rius i estanys d’aigua dolça.
Alexandre va morir el dia 10 de juny de l’any 323 a.C., mentre vivia al palau de Nabucodonosor II, a Babilònia. A la seva mort, tràgics successos van descompondre el seu imperi: la seva família sencera va ser assassinada i el seu imperi dividit entre els seus generals.
